domingo, 25 de noviembre de 2018

PEDAGOGIA DEL PIANO: EL MECANISME (II)


L'últim post que vaig penjar sobre aquest tema vaig fer referència a l'importància del cos en els instrumentistes. Concretament feia referència a una mà en 3D per tal d'ajudar a conèixer quines articulacions intervenien en l'aprenentatge del piano i ajudar als alumnes a prendre consciència des d'un bon principi de què el cos, i concretament les mans, també formen part de l'aprenentatge d'un instrument.

Avui us vull parlar d'un altre aspecte que també és molt interessant que els alumnes coneguin. És el mecanisme del piano. De tots els instruments que conec i he arribat a tocar puc afirmar que el piano és el més complex. No vull que aquestes paraules es malinterpretin. No m'estic referint a la tècnica de tocar l'instrument. Cada instrument té la seva pròpia tècnica i les seves pròpies dificultats. Que quedi clar. 

Segurament un flautista, un saxofonista o un violonista també protestarien dient que el seu instrument també té clavilles, cargols i mil racons que s'han d'explicar als joves estudiants per tal de què per una banda coneguin tot el funcionament de l'instrument quan s'està fent sonar i per l'altra, coneguin què es pot fer malbé en cas de què s'hagi de reparar.

Però torno a repetir, quan tens el mecanisme a les mans desmuntat realment te n'adones del que vull arribar a dir. Sembla una sola peça únicament accionada per una tecla, però la quantitat de peces petites unides per aconseguir un so realment brillant és molt complexa. I si més no, per quantitat ja és molt més difícil la reparació. Cada una de les 88 notes del piano té el seu propi mecanisme, podent fer-se malbé cada una de les notes per separat. 

La dificultat de la reparació d'un d'aquests mecanismes no és fàcil, ja que moltes vegades per tal de poder accedir a ell hem de desmuntar uns quants dels mecanismes del seu voltant.




No sempre ens és possible als professors poder ensenyar tot el mecanisme però si que us puc assegurar que quan un nen veu tot el funcionament queda al·lucinat. Tenir una flauta a les mans el nen veu fàcilment tot el que hi ha, igual que si té un violí o un clarinet. Ni hi ha més del que té a les mans.
Però en un piano, sovint es queden amb la imatge del teclat, la banqueta, els pedals i el moble que hi ha al darrere. La producció del so, doncs bé, quan són molt petits és un concepte molt abstracte per ells, però estan tan acostumats a tocar botons del mòbil o de la tablet i que també pitin que ja no es qüestionen ni qui produeix el so ni quin mecanisme el provoca. D'aquí que quan veuen un piano per dins la primera impressió sigui de sorpresa.

No deixeu escapar la oportunitat, sigui amb imatges, amb vídeos o desmuntant una mica el piano de poder ensenyar als vostres alumnes quines parts intervenen en la producció del so del piano.

A la llarga, el seu so serà diferent. Tenir consciència de tots els elements que intervenen és importantíssim en l'aprenentatge d'un instrument.

domingo, 11 de noviembre de 2018

DONES I ORQUESTRES



Aquest post vol intentat ser el reflex de la situació que es viu actualment a les orquestres pel que fa a la presència femenina. Sobretot a les grans orquestres. 

Tots estarem d'acord que si ens fixem en les orquestres que podem tenir més al nostre abast potser ens atreviriem a dir que el panorama no està tant malament i que sembla inclús que la presència femenina es comença a recuperar.

I tindrem raó. Potser en les orquestres on la presència de gent jove està més a l'ordre del dia, el concepte home-dona ja no està tant desfasat. La proporció noi/noia als conservatoris està creixent fins i tot potser m'atreveixo a dir que hi ha més nenes que nens estudiant instruments. Que potser podriem trobar inclús més noies que nois que acaben la carrera.

Però a partir d'aquí hi ha un fre, o potser un mur, que encara no s'ha trencat. En molts conservatoris i centres musicals, la presència femenina que accedeix a caps de departaments, caps d'estudis i direccions de centres encara és molt, i massa, masculina. Estem millorant el percentatge i l'equilibri en la formació, però seguim igual un cop acabats els estudits i toca incorporar-se en el mercat laboral. 

Però si fem una ullada als següents gràfics, ens adonarem d'una trista realitat que està passant actualment a les grans orquestres de nivell internacional.



Ni són unes dades qualsevol ni són unes orquestres qualsevol. Són les principals orquestres de primera categoria mundial. I les dades que ofereixen són dades oficials D'AQUESTA MATEIXA TEMPORADA DE CONCERTS. I CONCERTS OFICIALS.

No cal que digui res més. Està bé cuidar del panorama de casa nostra per evitar precisament casos tant vergonyosos com aquests. Però seguim lluitant perquè aquests grans monopolis masculins algun dia obrin els ulls i decideixen incorporar a les seves files, intèrprets, directores i compositores femenines.

Per tal de donar una ullada general de com està la situació a casa nostra he agafat unes quantes mostres per tal de què cadascú de vosaltres es pugui fer una idea del que vull intentar dir.

No és una feina senzilla de fer, ja que m'estic trobant que moltes de les formacions que hi ha actualment a Catalunya i que podrien ser objecte d'anàlisis sí que utilitzen les xarxes socials per comunicar-se i donar a conèixer les seves activitats i és relativament fàcil de localitzar-les i de descubrir els seus programes, però no tenen resums oficials, ni webs en condicions, ni llistat de músics actualitzat, ni informació per poder enviar per correu electrònic, etc., etc. Així que tinc que anar extraient informació de mica en mica i llegir-me en moltes ocasions els programes de concerts tots sencers per arribar a descobrir el que m'interessa analitzar. Així com les orquestres internacionals que us he ofert aquest aspecte el tenen molt ben cuidat, aquí a casa nostra encara fallem una mica en aquest aspecte organitzatiu. És per això que de moment actualitzo aquest post amb les formacions que he tingut més facilitats per trobar aquest tipus d'informació. Us deixo amb els instrumentistes següents:









A partir d'aquests gràfics deixeu que us faci unes preguntes perquè hi reflexioneu. Són preguntes que m'he fet jo mateixa i que segurament generarien molt de debat si estiguessim al voltant d'una taula. Però per això estem. Per pensar, dialogar i buscar solucions. No per imposar criteris i opinions.

1. Què passa amb les noies/dones contrabaixistes ? És problema de físic o d'alçada, és problema de què aquest instrument no es potencia prou a nivell bàsic d'estudis musicals o és problema de sel·lecció en les audicions orquestrals ? Hi ha poc professorat especialista en el contrabaix com a instrument d'orquestra ja que la majoria potser s'han especialitzat més en altres disciplines com les cobles o el jazz  i pot ser un dels motius que a les escoles de música i centres d'educació musical aquests instrument no tingui massa oferta/demanda ?

2. Què passa amb els instruments de vent ? I amb els instruments de cobla ?

3. Què passa amb els fagots ?

4. Per què on hi ha més "equilibri" és a la secció de cordes ?

5. I amb les direccions ? On som nosaltres ?

6. No hi ha noies/dones que vulguin fer trompa a les escoles de música ? No hi ha professorat ?

Reflexioneu-hi...


domingo, 28 de octubre de 2018

LES MEVES COMPOSICIONS




A continuació us deixo el llistat de les meves composicions fins a l'actualitat. Els títols que veieu en negreta i subratllats ja estan actius i a punt per escoltar. Poc a poc els aniré penjant tots. Si esteu interessats en algunes partitures poseu-vos en contacte amb mi a través del formulari.


1. "Vals primaveral" 3' any 1996 piano a 4 mans

2. "Aire Gitano" 2' any 1998 piano

3. "Nascut a l'obscur Leipzig" 2' any 1998 piano

4. "Petita Fantasia" 2' any 1998 piano

5. "Polka a Mompou" 2' any 1998 piano

6. "El despertar del guerrer" 3' any 1998 fagot   

7. "Escat i Mat"  3'  any 1998  flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa

8. "Esse est Percipi"  3'  any 1998  clarinet, trompeta, violí, violoncel i piano

9. "Homenatge a Santa Anna"  3'  any 1998  piano

10. "Naturalment"  2' any 1999 piano

11. "Max" 5' any 1999 flauta, oboè, clarinet, fagot, trompa, 2 violins, viola i violoncel

12. "HC - 800" 3' any 1999 violí, viola, violoncel i piano

13. "Variacions sobre una escala pentatònica" 3' any 1999 violí

14. "Petita forma en la menor" 3' any 1999 piano, flauta travessera i caixa xinesa

15. "Quartet Horno" 4' any 1999 quartet de corda de 2 violins, viola i violoncel

16. "Goigs de Santa Anna" 4' any 1999 mezzosoprano, piano, campanes tubulars i xil·lòfon

17. "Improvitzant a l'estudi" 4' any 1999 violí

18. "La chasse du tambor" 5' any 1999 piano, tambor, caixa xinesa i palets

19. "Altra vegada" Max 3' any 1999 2 pianos

20. "Canto a Federico García Lorca" 2' any 2000 recitadora, flauta travessera i flauta de bec

21. "Adam i Eva" 2' any 2000 recitador i violoncel

22. "Petites Impressions" 2' flauta travessera i piano 

23. "3 Variacions" 3' any 2000 piano

24. "4 Percussions canòniques" 3' caixa xinesa, palets, maraques i xiulet

25. "5 Percussions vocals" 3' trio de veus a escollir

26. "La Mélodie et les douze sons" 5' any 2000 clarinet, violoncel i piano

27. "Estrams" 6' any 2000 soprano i flauta de bec 

28. "Mirall" 7' any 2000 violí, violoncel i piano

29. "El pardal i la cardina" 3' any 2001 piano

30. "No en vull saber res més" 3' any 2001 piano

31. "5 Variacions per Clarinet" 3' any 2001 clarinet i piano

32. "5 petites miniatures" 4' any 2001 clarinet i piano

33. "Way for a flautist" 5' any 2001 flauta travessera, violí, violoncel i timbales

34. "Impressions de poeta" 7' any 2001 recitador i cor SCTB

35. "RiM" 2' any 2002 flauta travessera

36. "Der Meer" 3' any 2002 flauta travessera, oboè, clarinet, fagot i trompa

37. "Oda a l'Estartit" 3' any 2002 soprano i piano

38. "Improvitzant sobre 6 temps" 3' any 2002 orquestra de cordes

39. "Serenata per orquestra" 4' any 2002 flauta, oboè, clarinet, fagot, trompa, 2 violins, viola, violoncel i timbales

40. "Divagació sobre 5 cordes" 4' any 2002 2 violins, viola, violoncel i petita percussió

41. "4 Imaginacions" 5' any 2002 piano

42. "5 Divertiments naturals" 5' any 2002 2 violins, viola i violoncel

43. "Petit joc per a flauta" 5' any 2002 2 violins, violoncel i flauta travessera

44. "Remembrança" 6' any 2002 violí i piano

45. "Vapor" 2' any 2003 piano

46. "Somnis perduts" 3' any 2003 piano

47. "Boires i Pensaments" 4' any 2003 2 pianos - piano 4 mans

48. "Noé" 4' any 2003 piano
 
49. "Per tu no" 4' any 2003 2 violins, viola i violoncel

50. "Suite Blanca" 6' any 2003 piano

51. "Girona" 8' any 2003 piano

52. "Natura" 25' any 2003 audiovisuals marítims i piano

53. "Euphonium" 10' any 2004 banda

54. "Rossinyol" 4' any 2004 2 violins, viola i violoncel

55. "Quick" 5' any 2004 flauta de bec i percussió

56. "Doble Sombra" 5' any 2004 2 trompetes, trompa, trombó i tuba

57. "El nen que vivia a París" 45' any 2005 recitador i piano

58. "El Mite de l'Empordà" 45' any 2005 opereta per cor, solistes i orquestra de cambra

59. "Tofa" 6' any 2006 violí, viola, violoncel, contrabaix i saxo tenor

60. "Patum" 6' any 2006 violí i piano

61. "Lluquet" 6' any 2006 guitarra

62. "Neptú" 2' any 2010 violoncel

63. "Jaspi" 3' any 2010 violí

64. "Miratge" 8' any 2010 guitarra

65. "Sol" 4' any 2010 flauta, clarinet, trompa, violí, viola, violoncel i contrabaix

66. "Aquells ulls" 5' any 2010 2 violins, viola i violoncel

67. "Jacint" 2' any 2010 clarinet i marimba

68. "Palissandre" 3' any 2011 flauta travessera i violoncel

69. "Garbí" 3' any 2011 piano

70. "Dies de Pau" 3' any 2017 cor SCTB

71. "Estels" 5' any 2017 cor SCTB

72. "5 Peces per a Clarinet" 5' any 2017 clarinet i piano

73. "Pirates" 40' any 2017 (fragment de l'entrada del pirata) piano

74. "Horizons" 3' any 2017 piano

75. "Dia de Calma" 5' any 2017 oboè i orquestra de cordes

76. "Coronació Imperial" 3' any 2018 Orquestra de Cambra

77. "I'm Happy" 3' any 2018 flauta travessera i orquestra de cambra 

78. "Experiments sonors amb el piano dodecafònic" 3' any 2018 piano 

79. "Somnis" 4' any 2018 piano

sábado, 27 de octubre de 2018

PEDAGOGIA DEL PIANO: MANS EN 3D (I)




M'agrada parlar del meu instrument no només com un objecte utilitzat per interpretar partitures que han escrit altres persones i que jo com a intèrpret faig de transmissora. M'agrada explicar com és el piano, com es toca, qui el toca.

I avui començo per un element que sembla obvi i que aparentment no n'hauria de parlar massa: les mans.

La majoria de gent, si els hi preguntem, faran cara de sorpresos quan els hi diem que el piano es toca amb les mans. Ens miraran amb cara com volent dir "em prens el pèl ? et penses que no sé que el piano es toca amb les mans ?"

Deixaré per un altre dia el tema d'anatomia i musculatura. És prou ampli i interesant com per dedicar-hi tot un altre post. 

Avui us vull parlar de les impressores 3D. Bé, no d'aquests aparells en concret sinó del que ens poden ajudar amb els objectes que imprimeixen.

Tots hem vist alguna vegada en alguna consulta d'algun metge una mà, un peu, un esquelet, una cadera, etc. etc. oi que sí ? No sé si us heu preguntat mai com aconseguir-ne una. Segurament eren encarregats expressament i tenien un alt cost econòmic que no tothom es podia permetre. I fins ara, tampoc hi havia gaire gent que perdés el temps en voler tenir una mà a casa seva sinó era algun especialista determinat.

Però gràcies a les impressores 3D això ja és possible. I a part de poder ser una joguina per les criatures pedagògicament pot donar molt de sí. A mi personalment m'ha funcionat molt bé.

Les primeres mans que podiem trobar al mercat eren de fusta, cares i molt rígides. Les principals articulacions anaven amb cargols, fet que comportava que el moviment dels dits moltes vegades només fos endavant i endarrere, fet que era poc real i es podia comparar molt poc amb el moviment real i habitual d'una mà tocant el piano. La forma i l'assamblança amb una mà real tampoc era massa ben aconseguida.



Amb l'aparició d'aquestes impressores 3D el model de la mà va canviar. És molt més semblant a una mà com qualsevol de les que podem tenir nosaltres. El cost és molt més econòmic. Per uns 10 euros podem tenir una mà com la que veieu aquí sota. El fet d'estar els dits tensats amb una goma facilita pràcticament la imitació de gairebé tots els moviments que nosaltres a la realitat també podem fer.



En l'actualitat s'estan ja fent proves amb impressions 3D per tal de poder aconseguir a un cost molt més econòmic tot tipus de pròtesis per tal de millorar la vida i moviment de gent amb amputacions de membres i/o dificultats físiques. No em vull referir aquí a aquests avenços perquè no són la meva especialitat. Tant de bo ho puguin aconseguir.



El que vull intentar explicar és que moltes vegades els estudiants d'un instrument, quan comencen, no són del tot conscients que a part de l'instrument que tenen al davant o a les mans, depèn enormement de tot el seu cos. No només d'una petita part. 

Instrumentistes de vent i cantants potser tenen molta més consciència corporal quan comencen a tocar un instrument ja que el seu cos s'implica molt més directament en l'execució del so que no pas, per exemple un violinista o un pianista.

En el cas del piano he comprovat moltes vegades que l'àmbit del pianista comença a la punta dels dits i acaba a la punta de la tecla.

La majoria de vegades no són conscients de què la tecla és un mecanisme que continua. I per descomptat que tampoc són conscients de què després de la punta del dit hi ha un seguit d'articulacions que es mouen de moltes maneres diferents. I que aquestes articulacions van lligades a una seguit d'altres articulacions i músculs que fan que poguem moure el canell. I que aquest canell va lligat a uns altres ossos que arriben al colze. I que també podem moure el colze per tocar el piano.

I així podriem anar seguint fins arribar a la punta dels dits del peu. 

Moltes vegades es queden bastant sorpresos quan veuen la mà i es fan una idea de què tenen a sota la pell.

A l'escola parlen d'anatomia i de musculatura però moltes vegades es queden en un simple dibuix. Veure de quantes maneres diferents es pot moure un dit o un canell els hi provoca un petit impacte visual. Veure com funciona un piano per dins també és un altre xoc.

Intentem no només dedicar-nos a l'ensenyança tècnica de l'instrument. Prenem consciència com a professors d'instrument de què el nostre cos també està implicat en l'enssenyança. 

Fem que aquesta ensenyança formi part també dels plans d'estudis dels nostres centres. Moltes vegades en parlem poc i anem de seguida per feina perdent-se molts passos entremig.

Estem en un món de presses e inmediateses on tot ha de ser resultats momentànis. I perdre unes quantes classes parlant d'esquelets i martellets sembla que no és productiu. 

Els resultats, si es té voluntat de tractar aquests temes, és espectacular. Però falta paciència.

Els elements per ensenyar com funciona el cos humà a l'hora de tocar un instrument ja els tenim.

I la mà amb 3D funciona.

Proveu-la com a eina educativa.

Un altre dia parlaré també, a part de musculatura, dels instruments amb 3D.

ARTICLE D'OPINIÓ (II)




EL NEGOCI MUSICO-INFANTIL

Tenia 3 anys quan vaig començar a tocar el piano. I 5 quan vaig entrar per primer cop en una escola de música.
A la meva època la veritat és que l'oferta formativa de la meva ciutat, Girona, als anys 80 no era que fos molts i molt àmplia. Suposo que com a la majoria de pobles i ciutats petites. A moltes ni hi havia escola de música. Potser si hagués viscut a Barcelona hagués trobat un altre tipus d'oferta.

Però en aquell moment les meves aspiracions musicals s'havien d'adaptar a tocar el piano, la guitarra o el violí.
Ens plantejavem la resta d'instruments d'orquestra com una cosa molt llunyana, i que només els podiem veure en cas de què anessim a sentir alguna formació en algun auditori o al Teatre Municipal, o en el cas de què ens agradés ballar sardanes, la formació més gran que escoltavem pels pobles era la cobla.

En aquest sentit s'ha fet un pas molt important i actualment la majoria d'escoles de música ofereixen gran varietat d'instruments, molts més i més variats que no pas quan jo vaig començar a interessar-me per la música. Però també és cert que encara hi ha molta desconeixença per part de les famílies de quin és el millor instrument pel seu fill. Amb això no vull dir que tinguin que ser els pares els que tinguin que escollir quin és l'instrument que volen que toqui el seu nen o nena sinó que s'haurien d'informar de quina és la millor edat per començar segons quins instruments.

I aquí sí que a vegades se'm posen els pèls de punta al veure nens ben petits tocant trompes, trompetes, trombons i clarinets.

No hi ha cap problema en començar a estudiar un instrument de ben petit, però hi ha moltes escoles que no informen de les dificultats, per exemple, que tindrà un professor de saxofon o de clarinet per fer tocar aquest instrument quan la criatura faci el canvi de dents, de les de llet a les definitives. I aquesta dificultat existeix. I moltes vegades s'ha de parar una temporada fins a esperar que la naturalesa humana hagi fet el seu curs. I a vegades aquest fet provoca que les families s'enfadin amb el professor perquè no els ha advertit d'aquesta possibilitat.

Heu pensat amb el desenvolupament pulmonar d'un nen petit per començar a bufar un instrument de vent ? Sou conscients de quin instrument de vent és el millor per vostre fill ? A vegades hi han escoles que quan surts la primera vegada que vas a matricular el teu fill ja surts amb el trombó sota el braç, sense ni tant sols haver donat l'oportunitat al futur músic a triar quin instrument li agrada més.

Ens pensem que hem de crear un planter de milers de músics per tal de crear una súper mega orquestra simfònica ? Estem destruïnt moltes infanteses que simplement tenen el gust d'anar en una escola a fer música i a passar-ho bé. Inclús moltes vegades, i això us ho puc afirmar perquè és un cas que tinc ben present, molts pares escullen un instrument poc adient al seu fill perquè així farà un instrument "diferent" i tocarà un instrument que "els seus amics no toquen". Em sembla denigrant aquest punt de vista. Però existeix i és ben actual.

Per sort, i tinc la sort de treballar en una d'elles, hi ha escoles de música on s'ofereixen programes integrals de diferents instruments, on la criatura pot estar uns anys provant diferents instruments, sigui la guitarra, el violí, el piano, la bateria, el violoncel, etc. etc. perquè, i juntament amb els pares, pugui escollir quin és l'instrument on se sent més còmode i on pot expressar-se millor. No tots els nens són hàbils amb tots els instruments ni tots els instruments estan preparats per tots els nens.

Donem-nos tots plegats una oportunitat de reconduir l'educació i la pegadogia dels instruments. Una cosa és el negoci i l'altra la música.
Intentar fer música amb el negoci instrumental per davant no em sembla correcte. 

lunes, 24 de septiembre de 2018

AGENDA TEMPORADA 2018-2019




Dissabte 15 de Desembre de 2018. 
Localitat: Girona.
Lloc: Centre Cívic Pont Major
Hora: 20.00h (programa a determinar)
Artistes: Coral Vista-Alegre Carmen i Reinalda Blanco, piano

Dissabte 22 de Desembre de 2018. 
Localitat: Girona.
Lloc: Església Vista Alegre Girona
Hora: 20.00h (programa a determinar)
Artistes: Coral Vista-Alegre Carmen i Reinalda Blanco, piano  

Diumenge 23 de Desembre de 2018. 
Localitat: St. Iscle d'Empordà
Lloc: Església
Hora: 16.30h (programa a determinar)
Artistes: Coral Vista-Alegre Carmen i Reinalda Blanco, piano

sábado, 2 de junio de 2018

ARTICLE D'OPINIÓ (I)




L'EDUCACIÓ DE LES PRESSES

Ja fa uns quants anys que realment em pregunto en quin tipus de presses ha entrat la nostra societat. Serà a causa de la tecnologia que ens facilita tot tan "al moment" que volem que tot ens surti "ja" i l'instant ? Pot ser. Serà a causa dels mitjans de comunicació i / o de l'Internet que ens faciliten tot tipus d'informació a l'instant i que canvia gairebé al cap de pocs minuts ? Potser també. Però segur que hi ha moltes altres raons per cercar. I en aquesta tasca estic. 

Dic estic perquè he detectat que entre alguns dels meus alumnes hi ha certa frustració perquè no aconsegueixen l'èxit immediat. No aconsegueixen que aquell passatge els surti com ells volen. Frustació per què no aconsegueixen anar tan ràpid com el pianista del youtube. Frustació per què triguen més d'un mes en aprendre una peça de certa dificultat.  

Aquestes petites frustracions els creen desencís cap a una especialitat que des de temps immemorials el que ha necessitat perquè surti bé ha estat, precisament, temps i paciència. Hi ha diversos i variats mètodes per aprendre certes melodies i / o acords amb certa rapidesa i facilitat, però arribats a cert nivell no serveixen. Es necessita temps, hores, paciència i tornar a començar si no ha sortit del tot bé.  
I aquestes paraules semblen que han desaparegut del vocabulari de certs alumnes. Els que ens dediquem a l'ensenyament ens adaptem als nous "plans" dels alumnes però la majoria sabem que molts volen adquirir un nivell "usuari" pel seu ús personal. És lícit tenir aquestes aspiracions.  

No hi ha res en contra. Però moltes vegades se'n tenen altres molt més elevades sense tenir en compte la cultura de l'esforç. No s'adonen dels anys, les hores que porten els grans mestres i els seus propis professors. Molts em comenten "ho fas fàcil". És cert, pot semblar que ho faig fàcil.  

Al contestar-los que pensin una raó per què sembla que faig les coses fàcils molts em contesten "tens un do". Jo no tinc cap do. Podria ser necessari certa facilitat i bones aptituds per a desenvolupar una tècnica o una manera determinada de tocar. Però el que he tingut és molta paciència i moltes hores asseguda en una banqueta del piano. Intento fer pedagogia del meu instrument tot el que puc i intentar inculcar-los que sense l'esforç i estudi setmanal no arribaràn gaire lluny. Que han de descobrir, estudiar, investigar el so, l'instrument i el resultat del so que generen.  És com aprendre un idioma nou. Que poc que triga la mainada a fer anar un mòbil. No és un llenguatge nou el mòbil ? 

Perquè triguen tant doncs a aprendre a desxifrar les notes ?

Alguns m'entenen i intenten seguir els meus passos i els dels seus professors. Altres sucumbeixen pel camí. És trist, però de vegades també estem molt sols en aquests intents. Els aliats més propers que podríem tenir, les famílies, no sempre ens donen un cop de mà. No sempre estan disposats a repetir al costat dels seus fills els mateixos consells que nosaltres els donem. I els necessitem. Però els necessitem al nostre favor.

Perquè sols no podem vèncer aquesta manca d'esforç. Però mentre ells siguin els primers d'exigir resultats gairebé immediats no anirem bé. Reflexionem sobre el futur dels joves estudiants de música. Per sort, encara queden bons alumnes a tenir en compte. Felicitats a tots els que ho han aconseguit. Valdrà la pena la paciència i haver lluitat.